SEMBLANCES ENTRE PARES I FILLS

Les semblances amb el meu pare són el caràcter, la mala llet i la simpatia.
També les expressions i paraules.Al meu pare i a mi ens agrada molt cuinar.
Diuen que de petita m'assemblava a la meva tieta petita en la cara i les expressions que feia.

Les semblances amb la meva mare són: la mandre i algunes actituds, quasi sempre coincidim en l'actitud   pero amb la  meva mare i jo tenim poques coses en comú.
Diuen que jo sempre m'he assemblat al meu pare i ma germana a la meva mare.

SEMBLANCES ENTRE PARES I FILLS

Normalment la gent sí que s'assembla a sons pares, per la genètica i tota aquesta història.
Començaré a parlar de les semblances que tinc amb el meu pare. En el físic no ens assemblen en res, però de caràcter, les semblances són: no tenim vergonya, som golafres i ens encanta el futbol.
Amb la meva mare tampoc tinc cap semblança física i de caràcter només puc dir que a tots dos ens agrada riure i fer broma.
Semblances amb els meus pares? No és el meu cas

SEMBLANCES ENTRE PARES I FILLS

Abans de fer aquest text pensava que no tenia gaire en comú amb els meus pares, però, ara sé, que estava equivocada respecte aquesta idea.
Amb la meva mare tinc moltes semblances, respecte a la facilitat que tinc per parlar, tenim les mateixes manies i les coses (treballs, feines) les fem de la mateixa manera.
La gent que ens coneix ens diuen que ens assemblem molt i que no tinc res en comú amb el meu pare, el meu pare i jo només ens assemblem en  l'ambit psicològic: les expressions que fem al enfadar-nos són les mateixes, la manera d'actuar, dir,ser, pensar... és molt semblant.
La meva conclusió respecte els meus pares és que puc afirmar que sóc filla dels 2, ja que m'hi assemblo tant en caràcter com físicament.

Naima Roura